Petjada ecològica de les noves tecnologies

Abocador Lagos

 

Un comentari de la Iolanda, una companya d’estudis, a l’espai de debat de l’aula m’ha fet reflexionar sobre les implicacions fora del món virtual de tot el que fem o impulsem des del món virtual.

Ella deia:

Derrick de Kerckhove cita “un texto en pantalla es realmente inmaterial porque no está en ninguna parte antes o después de su aparición en pantalla. El texto de la pantalla es puramente visual hasta que es actualizado. Por consiguiente no es necesario que esté en ninguna parte (…) Para encontrarlos (los libros) tienes que ir a una biblioteca; es decir desplazarte en el espacio”.
Estic d’acord per una part i en desacord per un altre. La informacó a internet, en moltes ocasions, necessita d’un espai físic que és diu servidor a on s’emmagatzema la informació. Podríem dir que és una biblioteca “virtual” dins d’un disc dur (ordinador), que està situat a un data center (conjunt de servidors), controlats per persones físiques. Per exemple, quan nosaltres adquirim un domini (www.uoc.edu) i volem publicar continguts sota aquest domini, necessitem contractar un pla de hosting o allotjament, això significa pagar a alguna empresa per a que ens posin la nostra web a dins d’un ordinador, exclusiu pel nostre projecte o compartit amb altres. Per tant, sí hi ha un espai físic, i és de pagament.”

He volgut ressaltar alguns aspectes que molts cops passen desapercebuts pels usuaris de les noves tecnologies i de les xarxes socials. Hi ha conceptes a tenir en compte com el de petjada ecològica , sobretot perquè els qui defensen el llibre electrònic parlen de les bondats ecològiques i el fre a la desforestació d’aquest dispositius. Totes les eines i dispositius que ens mantenen connectats tenen una obsolescència programada que molts cops ni arriben al topall perquè les urgències consumistes ens porten a nous models. Les deixalles electròniques amb greus impactes mediambientals i de salud s’estimen en uns 18 quilos de ferralla per persona i any segons Solving the E-waste Problem. Aquí teniu un mapa interactiu on podeu veure la quantitat de deixalles d’aquest tipus per país.

Cal tenir en compte també l’explotació a gran escala que es produeix als països on es fabriquen tots aquests aparells. A Foxconn, on es fabrica per Apple o Sony, les condicions de treball són de 70 hores laborals setmanals amb treballadors amuntegats en espais petits i habitacions compartides.

Coltan, us sona la paraula? És el principal mineral que s’utilitza en els condensadors electrònics des nostres aparells. Aquest mineral prové de l’explotació de mines a l’Àfrica (el 80% al Congo) i el control de les mines és la causa principal dels conflictes armats a la zona. 

Deixa un comentari