Laberint 2.0

Minotaure

Fa unes setmanes enrere tornant d’un viatge a l’Argentina vaig aprofitar per avançar feina llegint sobre l’hipertext i el paradigma digital, sobre l’antiga Grècia i algun text d’ètica i estètica. (són 12 hores d’avió i es podien aprofitar prou bé)
Amb aquesta barreja al cap, una mica endormiscat tot s’ha de dir, la imaginació va fer de les seves i vaig començar a pensar una petit conte que ben bé podríem fer a diverses mans i caps enllaçant-lo en hipervincles on cadascú la el faria seu i triaria els camins per on avançar (o retrocedir, o saltar). A l’aula d’hipertextuals som molts i ens anem seguint els blogs, de ben segur que molts teniu el mite del Minotaure i Teseu al cap però penseu que la història no té perquè cenyir-se-hi i els qui us decidiu podeu fer anar a Teseu per on imagineu.
Espero que us agradi la proposta i que alguns us animeu quan llegiu aquest post. Fem un relat col·lectiu? Qui s’animi que em deixi un comentari al post, el primer que ho faci segueix la història i jo enllaçaré el meu post al seu quan el publiqui. El següent tan sols ha de fer el mateix en el post d’aquest company, deixar un comentari avisant que segueix perquè posteriorment el company pugui enllaçar-lo amb el seu i així successivament. No cal que siguin entrades llargues si no voleu o esteu enfeinats. Potser millor anar enllaçant paràgrafs perquè som força alumnes, us animeu?

El Laberint 2.0

Desprès de matar al brau blanc de Posidó, el nostre heroi, Teseu, es va veure impel·lit a formar part dels joves que Minos exigia a Atenes per sacrificar-los al Minotaure. Aquesta imposició de Minos era precisament per reparar la mort del seu brau. En el moment de partir cap a Creta, Egeu, el seu pare, li va donar unes veles blanques; si tornaven amb les veles blanques seria el senyal de la victòria sobre el Minotaure.
Arribant a port, des del vaixell mateix, va veure a Ariadna dins la comitiva de benvinguda. Va quedar-ne enamorat igual que ella d’ell. La princesa sabia quina sort esperava a l’atenenc, el seu germanastre estava dins del laberint i matava a tothom qui hi entrava. La solució passava per Dèdal, l’inventor que havia fet una vaca de fusta perquè Parsífae, la seva mare, assedegués els seus instints sexuals amb el brau. Precisament així fou com va concebre i néixer el seu germanastre. Dèdal davant de les súpliques d’Ariadna els va donar la solució per no perdre el camí dins el laberint: podria endinsar-se fins a on vulgues pels camins d’hipervincles i per trobar el camí al principi, fins a la sortida,  tan sols hauria de fer clic al botó tornar una pàgina enrere ja què els hipervincles sempre s’obrien dins el mateix laberint. ( el _blank llavors, i molts cops avui dia, no funcionava).
Teseu i els seus companys sabent que podrien tornar a sortir es van endinsar al laberint fent clic al primer enllaç que hi havia davant seu… (link a la continuació)

Anuncis

14 pensaments sobre “Laberint 2.0

    1. Perfecte Irene! Quan tinguis la teva part la publiques i l’enllaçaré al teu blog. Qui vulgui seguir l’escrit que et faci un comentari i publiqui al seu blog perquè tu puguis enllaçar-ho també! Merci!

      1. Hola Manel, revisa l’enllaç, surt pàgina no trobada, el retroenllaç funciona però, així que ja he accedit a la continuació de la Irene… m’hi poso i demà o diumenge penjo la continuació, hi continuarà algú d’altre? Penso que ho podríem anar continuant… què en penseu?

    1. Gràcies Gemma, ja he arreglat l’enllaç! Donem un temps a veure si algun company s’anima i s’apunta a seguir! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s